Entre polièster

La Dolça i la Clàudia examinen amb cura el món que les envolta i allò que veuen les desafia a un joc amarat de sorpresa. A vegades ens ofereixen l’absurditat de veure el final de qui no s’ha sabut abstreure de la força xucladora d’un món virtual. O bé ens escenifiquen el joc del fora i del dins en una ciutat que, més enllà del balcó emparat per flors boniques, ensenya la seva hostilitat. Canten la natura de colors que atreu la vida animada: quina enveja! I fan divertit l’avorriment.

Una escenificació de la paradoxa que ens envolta, que desprèn aquell humor intel·ligent que sap trobar sempre tresors en la subtilesa del dia a dia.

Col·loqui postfunció, el dijous 31 de març, dinamitzat  per Anna Llosas i Eduard Cabezudo (Novaveu).